La franja litoral que ocupa el terme municipal de Salou, ha acollit assentaments humans, amb més o menys continuïtat, des de la prehistòria. Són, però els segles immediats al canvi d'era, amb la cultura ibèrica i la civilització romana, els que donen testimoni d'una ocupació territorial ben definida. Temps d'aquella mítica ciutat anomenada Salauris, de la qual ens parla el poeta Aviè en la seva Ora Marítima i que, malgrat no existir-ne cap evidència, tradicionalment és identificada amb Salou.

El final de la dominació romana i l'arribada dels sarrains, suposen una decadència generalitzada i el despoblament quasi bé total d'aquestes terres, durant segles.

No serà fins a mitjans del segle X, quan s'intenti un efectiu repoblament del territori mitjançant el lliurament de cartes de població, les quals confereixen la possessió de terres i tot tipus de drets als seus beneficiaris. Aquest és el cas de la carta de població de Salou de 1194, atorgada pel rei Alfons I, a favor de Ximeno d'Artusella. Serà una tasca gens fàcil i un procés que durarà segles. Sigui com sigui, des de la restauració de l'Església de Tarragona, i fins el segle XVIII, Salou ha format part del seu patrimoni.

El segle XIII és marcat pel protagonisme de l'aliança catalano-aragonesa i per la personalitat del rei Jaume I, el qual, coneixedor de les bones condicions del port natural de Salou, hi concentra un gran estol que salpa cap a la conquesta de Mallorca, el 6 de setembre de 1229.

Durant el segle XV aquesta part de la costa queda novament deshabitada com a conseqüència de les accions de guerra i de la pirateria. El saqueig, la destrucció i el risc a caure captiu dels musulmans, determinen que la població cerqui refugi a les poblacions de l'interior. La construcció de torres de defensa com l'anomenada Torre Vella, edificada l'any 1530, no constitueixen motiu suficient per aturar els continuats atacs corsaris i el conseqüent despoblament.

Durant els segles XVII i XVIII el Port de Salou adquireix notable importància pel seu actiu comerç. Com a conseqüència d'això se susciten interminables plets entre els diferents estaments que hi mantenen interessos. (fabricants i exportadors d'aiguardent, gremi de mariners, la localitat de Vila-seca, l'arquebisbe de Tarragona..) D'altra banda, la ciutat de Tarragona exerceix tot tipus de pressions per tal d'obtenir la primacia portuària i evitar la competència del port salouenc, la qual cosa finalment assolirà en el segle XIX.

El 31 d'octubre de 1776, es beneeix l'Església parroquial de Santa Maria del Mar, una modesta capella d'una sola nau i campanar d'espadanya, per a ús de la gent de mar.

A començaments del segle XIX es construeix el moll i les instal·lacions portuàries de la duana, la capitania del port i el llatzeret. El far és inaugurat el 1858, però en aquest temps la decadència del port de Salou és un fet irreversible i són ja ben poques les naus que hi fondegen. L’edifici de l’antiga Duana, fou enderrocat, atès el seu estat de ruïna, a finals de novembre de 2006

El 1865 entra en funcionament l'estació del ferrocarril i el 1887 s'inaugura el Carrilet, una línia de tramvia entre Salou i Reus que afavorirà l'arribada a les platges salouenques dels primers estiuejants.

A l'inici del segle XX comencen els intents de sanejament i urbanització de Salou. Als anys vint es comencen a edificar els xalets de l'actual Passeig de Jaume I, entre els quals destaca el xalet Bonet.

A partir dels anys seixanta del passat segle, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic originat pel fenomen turístic. El monument a Jaume I, erigit l'any 1965, bé es pot considerar tot un símbol del Salou contemporani.

A finals de la dècada dels setanta, agafa un nou impuls la vella aspiració de Salou de constituir-se en municipi independent. La formació d'un ampli moviment segregacionista popular i organitzat, serà el promotor d'un llarg procés jurídic que culminarà amb la sentència del Tribunal Suprem de data 30 d'octubre de 1989, per la qual es concedeix la segregació de Salou, respecte de l'antic municipi de Vila-seca i Salou.

El 27 de gener de 1990 es constitueix el primer govern municipal de Salou. Una Comissió Gestora que exerceix les seves funcions fins les eleccions locals de 1991, les primeres per al nou municipi de Salou.

Des del naixement del municipi, Esteve Ferran i Ribera ha estat President de la Comissió Gestora, primer i alcalde des de 1991 fins el 2007, any en que tornà a guanyar les eleccions per quinta vegada consecutiva. Malgrat això una coalició de tres forces polítiques, aconsegueixen ocupar l’alcaldia. Esteve Ferran renuncia voluntàriament a la seva acta de regidor i es proclama alcalde a Antonio José Banyeres Sabras, el qual haurà de cedir el càrrec, després de dos anys de mandat, a Salvador Pellicé, representant de CDC, en compliment del pacte que van fer.